Tres referents

A classe hem investigat el treball de Jordi Marín, Joan Buades i Andreu Escrivà. A més, Jordi Marín i Andreu Escrivà han vingut a fer-nos una xerrada en persona a l'escola. Aquestes són les principals idees que hem extret de les opinions de cadascú.

Jordi Marín

La societat actual es veu afectada per diverses crisis que encara estem a temps de frenar. El futur se'ns tira a sobre i la societat de la immediatesa ens fa més difícil percebre els processos que ens produeix a llarg termini, se'ns parla d'expressions com creixement sostenible, un discurs insostenible a causa de la falta de recursos materials. No podem electrificar tota l'energia i les renovables no són una solució: la solució és reduir la demanda. No podem deixar que les empreses especulen, s'hauria de nacionalitzar el sector elèctric. Un altre dels problemes és la crisi digital. Totes aquestes crisis ens porten a una crisi social, on el principal problema és la manca d'aliments. A més, hi ha problemes a l'educació: empreses de l'IBEX estan darrer dels currículums i de l'estat, i inculquen els valors neoliberals en nosaltres joves i no s'ensenya suficient ètica.

Totes aquestes idees i un grapat més les podeu trobar en el seu llibre 

Educar per al col·lapse.

Andreu Escrivà

Andreu Escrivà és un ambientòleg i doctor en biodiversitat que ha escrit el llibre I ara jo que faig? Com véncer la culpa climàtica i passar a l'acció. En el llibre plasma el que pensa sobre el canvi climàtic. Insisteix en el fet que encara som a temps de canviar, i ens recorda que no hi ha un planeta B on anar si les coses van malament. També vol exposar la realitat de les grans empreses, les quals es van fent cada vegada més riques a costa de la pobresa de la resta de la població, i les quals després van de "verdes" i "sostenibles". A més, dedica un apartat a parlar de per què la publicitat té gran part de la culpa de la insostenibilitat. Finalment, ens deixa un missatge tant esperançador com depriment, ja que ens afirma que el canvi climàtic és inevitable i que el màxim que aconseguirem és alentir-lo.

Joan Buades

Educar, per a què? de Joan Buades, és un llibre en el qual l'autor perfila un retrat del capitalisme i en fa proposa alternatives. Buades moltes vegades ha qüestionat el treball dels polítics, ja que diu que no compleixen amb les seues responsabilitats. A més, assenyala que durant la pandèmia, alguns treballs com sanitaris o policies s'han convertit en herois i heroïnes, però no s'hi ha inclòs el professorat. Això és un indici més que la vocació de l'educació no interessa. Ell també esmenta que falta més democràcia en l'àmbit educatiu, encara que hi va haver un període fantàstic en el qual tot pareixia possible; Franco havia mort i no estava consolidada la restauració monàrquica. En molts centres fou possible ampliar els nivells de democràcia. Tanmateix, a hores d'ara, encara queda molta feina a fer, ja que ens hem quedat un poc endarrerits en aquest àmbit. La idea de Buades quan va escriure el llibre era proposar obrir l'escola a la realitat de l'educació actual. Vivim en l'era geològica de l'industrialisme capitalista, que està condicionant de manera ràpida i perillosa la forma de vida d'aquest planeta.